Hola, companyes!

En mirar resideix el detall i cada marca a la nostra pell és una indicació de qui som, és per això que la necessitat de mirar-nos i examinar-nos per poder reconèixer-nos, el constant canvi temporal fa en nosaltres la demostració de tot el viscut, pel que crear una dissociació de tant en tant mirant-te un parell d’hores al mirall mentre intentes representar-te és una experiència força acollidora.

Parlant de sensacions, durant aquesta Flash puc destacar la dissociació de mirar-se a un mateix al mirall durant un període de temps mínimament prolongat, en el que acabes no semblant tu mateixa i sorgeixen dubtes de la visió teva sobre tu mateixa i la que tindran els altres de tu.

Puc destacar també la dificultat de mantenir la mirada fixa en tu i que no s’escapés alguna miradeta al paper, sobretot en el moment en el qual aixeques el llapis i busques la forma de l’altre ull i penses que et quedarà un quadre surrealista que ni Dalí a la seva època més boja

Bé tampoc puc dir que tingui una bona mà pel dibuix i és que em falten hores i hores de pràctica, però aquí comparteixo amb vosaltres la meva creació, també volia penjar dos dibuixos que vaig fer després en motivar-me amb el carbonet.